Fa pocs dies, un molt bon amic em va regalar un llibre del Carlo M. Cipolla, és un llibre que tracta sobre l’estupidesa humana. Me'l va regalar un mig dia i a la nit ja l’havia llegit.

El cas és que la teoria que exposa és molt il·lustradora. El Carlo explica que la distribució d'estúpids és constant, això vol dir que n'hi han arreu en el seu percentatge corresponent que és fix. M'explicaré: d'estúpids n'hi ha a tot arreu de forma constant igual: que homes i dones, a les escoles de negoci, on treballem, on estiuegem, al nostre veïnat, a l'estranger, entre els polítics ....

Un altre aspecte que tracta és del percentatge d'estúpids i sobre això. remarca molt que sempre es superior al que nosaltres podem pensar o imaginar. Es a dir, tu penses que el món té una colla d'estúpids pero resulta que sempre n'hi ha molts mes del que tu pots preveure.

Assenyala també que cal anar en compte al funcionar pel món, perquè un estúpid apareix en el moment menys inesperat, és a dir, un estúpid et pot agafar desprevingut fàcilment.

Ara explicaré perquè cal anar en compte i no estar desprevingut. L'estúpid és un tipus de persona que quan interacciones amb ell en surten perjudicats tu i ell al mateix temps, es a dir, mai i guanya ningú de ambdues parts, i això és el pitjor que pot passar en una relació amb qualsevol ésser humà. Aquest cas, com podeu comptar, és el més desafortunat pel propi esdevenir del món.

Concretament, Cipolla diu: “Una persona estúpida és una persona que causa un dany a un altra persona o grups de persones sense obtindre, al mateix temps, un profit per a si mateix, o inclús sortint-ne perjudicat”

Per tant, queda clar que un estúpid té “tela marinera”

També hi ha persones dolentes, pero aquest tipus els veus a venir infinitament més fàcil que un estúpid, i en les relacions que elles tenen fan que hi perdi el contrari i ells guanyin. Almenys, algú guanya .

Podem entrar en la classificació d'els incauts, aquest són els que quan es relacionen amb algú quasi sempre perden i guanya l'altre. Aquest, com en el cas anterior, no es perd res algú guanya igualment i el resultat és que el mont en surt afavorit.

I finalment, arribem al cas ideal que és el de l'intel·ligent. Aquest és el que interacciona amb un altre i aconsegueix que tots dos guanyin. Que és el que el anglosaxons en diuen relacions win-win.

Cal remarcar que una persona intel·ligent pot en certes actuacions tendir a maleïdor o incaut. Peró un estúpid, sol ser molt coherent en el seu comportament i actua estúpidament de forma constant.

Tot això que explico, ho faig per poder aportar-vos un model de referència per funcionar pel món, però a més, recentment vaig participar en una reunió i el record d'aquest llibre se'm va fer molt present. Algú dels que estava a la reunió i que en moltes trobades anteriors no havia sabut ubicar, ara ja sé que és un estúpid ( algú que quan hi interacciones pots perdre tu i ell. Te nassos l'assumpte ).

Per tractar de ser més contundent en la importància de la teoria, m'agrada assenyalar que Carlo M Cipolla (1922-2000) va ser un dels millors historiadors del segle XX i catedràtic d'història econòmica a les universitats de Pavía i Berkeley.

Carles Casanovas